Venda no sedentària a la Comunitat Valenciana: el que exigeix el decret als ajuntaments

La norma

La venda no sedentària es regeix pel Decret 65/2012, de 20 d'abril, del Consell, modificat pel Decret 124/2018, i per la Llei 3/2011, de Comerç de la Comunitat Valenciana. Aquesta guia segueix el text consolidat vigent des de l'11 d'agost de 2018. La Generalitat ha sotmès a consulta un projecte de modificació del decret: convé comprovar si ja ha entrat en vigor.

Les guies generals d'aquest web segueixen la normativa de Catalunya. Si sou un ajuntament valencià, aquesta és la referència que us correspon.

Què ha d'especificar l'ordenança

Cada ajuntament regula la venda no sedentària per ordenança, que ha d'especificar en tot cas (art. 6):

• els perímetres o llocs, públics o privats, on es pot vendre, fora dels accessos a edificis públics, comerços i indústries;
• els dies i horaris de cada modalitat;
• els productes que es poden autoritzar i les condicions de les parades;
• els requisits per vendre;
• el nombre màxim d'autoritzacions per modalitat;
• el procediment i els criteris d'atorgament i de transmissió;
• els criteris excepcionals per a festes i esdeveniments públics;
• el règim d'infraccions i sancions, segons els arts. 139 a 141 de la Llei de bases del règim local.

Crear, modificar o traslladar un mercat

Ho decideix l'òrgan municipal competent, escoltat el Consell Local de Comerç si n'hi ha o, si no, les associacions de comerciants i de consumidors del municipi. La decisió es comunica en tres mesos a la direcció general de comerç interior per inscriure-la al Registre de Mercats de Venda No Sedentària (art. 8).

L'autorització

• Una autorització per emplaçament i per modalitat (art. 9.2).
• Quinze anys als mercats periòdics; a la resta de modalitats, el termini el fixa l'ordenança. Les autoritzacions són sempre renovables (art. 10).
• És personal, però poden vendre amb el titular, donats d'alta a la Seguretat Social, el cònjuge o parella de fet, fills, germans, empleats i els familiars que habiliti l'ordenança (art. 9.3).
• El document exposat a la parada porta nom, NIF i foto recent del titular i dels col·laboradors, el lloc, els productes, la validesa i una adreça física per a reclamacions (art. 11).

Selecció i barem

El procediment és de concurrència competitiva, públic, amb criteris clars, senzills, objectius i predictibles. La residència al municipi no pot ser requisit ni mèrit (art. 16). El decret proposa, entre altres, aquests mèrits (art. 17):

• experiència demostrada, acreditable amb certificats d'altres ajuntaments;
• pertinença a associacions de comerciants registrades a la Comunitat Valenciana;
• un projecte d'instal·lacions adequat funcionalment i estèticament;
• innovació o complementarietat de l'oferta respecte al disseny comercial de l'ajuntament;
• formació específica avalada per administracions, universitats o cambres;
• codis de conducta, sistemes de qualitat o adhesió a la Junta Arbitral de Consum;
• informació sobre l'origen i la traçabilitat dels productes;
• no haver estat sancionat en ferm per falta molt greu l'any anterior.

L'ajuntament pot reservar fins a un 10 % de les places per a col·lectius concrets, com nous emprenedors o persones en risc d'exclusió, amb un barem propi (art. 18).

El registre municipal

El registre municipal ha de contenir com a mínim:

Transmissió i extinció

• Es transmet segons l'ordenança, amb comunicació prèvia, només per a la mateixa classe d'articles i pel temps que en resti (art. 12).
• En cas de defunció o impossibilitat sobrevinguda, tenen dret preferent el cònjuge o parella, els fills, els empleats i els familiars que col·laboraven a la parada.
• S'extingeix, entre altres causes, per no presentar la documentació en termini o per impagament de la taxa (art. 14).

Sancions

Sanciona l'ajuntament segons la seva ordenança i, si no n'hi ha, segons la Llei 3/2011 de Comerç (art. 25). Els agents municipals poden confiscar productes que suposin un risc per a la salut o d'origen dubtós.