Protecció de dades al mercat: llistes d'adjudicataris, cens i parada

Per què l'ajuntament pot tractar aquestes dades

L'ajuntament no necessita el consentiment dels marxants per gestionar el mercat: en tracta les dades en l'exercici d'una competència pública (RGPD, art. 6.1.e). Però aquesta base només val si la competència l'atribueix una norma amb rang de llei (Llei orgànica 3/2018, art. 8.2). A Catalunya l'atribueix la Llei 18/2017, que encarrega als ajuntaments autoritzar la venda no sedentària (art. 15.4). A la Comunitat Valenciana, a més, cada ajuntament ha de portar un registre municipal de venedors (Decret 65/2012, art. 19).

Què s'ha de publicar

L'adjudicació de parades és un procediment de concurrència competitiva, i els seus actes es publiquen: la publicació substitueix la notificació, i la convocatòria ha d'indicar on es faran les publicacions; les que es facin en un altre lloc no són vàlides (Llei 39/2015, art. 45.1.b). Això val per a la llista d'admesos, la d'exclosos, la puntuació i l'adjudicació.

Com identificar cada persona

La Llei orgànica 3/2018 fixa la regla (disposició addicional setena): es publica el nom i cognoms més quatre xifres del document d'identitat. Mai el nom juntament amb el número complet. Si la persona no té document, només el nom. I quan es notifica per anunci perquè no s'ha pogut notificar personalment (Llei 39/2015, art. 44), només el número complet, sense el nom.

Així ho proposen l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l'Agència Espanyola i les autoritats basca i andalusa: sempre les posicions quarta a setena. Si cada ajuntament publiqués xifres diferents, creuant llistes es podria reconstruir el número sencer.

• Publiqueu només el necessari per al procediment: nom, xifres del document, puntuació, parada adjudicada. Ni domicili, ni telèfon, ni dades de salut o familiars aportades per puntuar.
• Si publicar l'acte complet pot lesionar drets, es publica una indicació breu i el lloc on consultar-lo (Llei 39/2015, art. 46). Penseu en les causes d'exclusió o en situacions personals.
• Retireu les llistes del web quan ja no calguin: un PDF antic amb noms continua sortint als cercadors durant anys.

El que es veu a la parada

El model d'ordenança de la Diputació de Barcelona preveu un distintiu visible a la parada amb el nom del mercat, el nom del titular (i una foto si el titular és una persona jurídica), el número d'autorització, els productes, la ubicació i els metres, i les dades del vehicle botiga (art. 18.2). A la Comunitat Valenciana, el document exposat porta nom, NIF i foto del titular i dels seus col·laboradors (Decret 65/2012, art. 11.2). Si l'ordenança dissenya el distintiu, decidiu si cal cap dada més enllà del número d'autorització.

El que es queda a dins

• Minimització (RGPD, art. 5.1.c): demaneu només les dades que necessiteu per autoritzar, puntuar i cobrar.
• Informació: el formulari de sol·licitud ha d'explicar qui tracta les dades, per a què, quant de temps i com exercir els drets (RGPD, art. 13).
• Registre d'activitats: el cens del mercat és un tractament més i ha de constar al registre d'activitats de l'ajuntament (RGPD, art. 30).
• Accés limitat: que només vegi el cens el personal que gestiona el mercat, i cadascú el del seu municipi.
• Proveïdors: si una empresa allotja el cens, és encarregada del tractament i cal un contracte amb el contingut de l'article 28 del RGPD.