Preus, tiquets i fulls de reclamació: obligacions del marxant

El que demana l'ordenança tipus

El model d'ordenança de la Diputació de Barcelona (art. 23) obliga cada marxant a:

• exhibir en un lloc visible el distintiu o targeta d'autorització;
• situar la balança de manera que el client vegi el pes, el preu i l'import, i donar el pes i la mesura exactes;
• posar el preu a tots els productes, de forma clara, amb impostos inclosos i els descomptes diferenciats;
• donar tiquet, factura o comprovant a tothom;
• disposar de mitjans de pagament electrònic, com datàfon o Bizum;
• tenir els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia, i el rètol que n'anuncia l'existència;
• tenir la senyalització i els cartells d'informació general, i els documents d'oferta de serveis, almenys en català;
• tenir provadors tancats si ven roba que cal emprovar-se;
• tenir a disposició de l'autoritat les factures i comprovants de la mercaderia, i sotmetre's a la comprovació dels instruments de pesatge.

A la Comunitat Valenciana

El Decret 65/2012 exigeix tenir les factures que acrediten la procedència dels productes, tenir i lliurar gratuïtament els fulls de reclamacions de la Generalitat amb un cartell visible, i fer tiquet o factura amb les dades del venedor, el producte i el preu a qui ho demani (art. 7.1.g, h i i). El document d'autorització exposat ha d'incloure una adreça per a reclamacions (art. 11.2).

Què passa si no es compleix

• A Catalunya, vendre sense tenir visible l'autorització és infracció lleu (Llei 18/2017, art. 72.4.c).
• Al model de la Diputació de Barcelona, l'alcalde sanciona, amb les seves competències de consum, no tenir fulls de reclamació, no exhibir els preus i no donar tiquet (art. 30.3).