Gestió indirecta del mercat de marxants: concessió, contracte de serveis i límits

Una competència municipal

Fires, mercats i comerç ambulant són competència pròpia del municipi (Llei 7/1985, art. 25.2.i). Els serveis públics locals es poden gestionar de manera directa (pel mateix ajuntament, un organisme autònom, una entitat pública empresarial o una societat municipal) o indirecta, mitjançant contracte (art. 85.2). El model d'ordenança de la Diputació de Barcelona preveu que, en cas de gestió indirecta, l'empresa concessionària formi part de la comissió de seguiment (art. 7).

Dos contractes diferents

Abans de licitar la concessió d'un servei públic cal tenir aprovat el seu règim jurídic: que l'ajuntament l'assumeix com a propi, l'abast de les prestacions i els seus aspectes jurídics, econòmics i administratius (Llei 9/2017, art. 284.2). L'ordenança del mercat en pot cobrir bona part.

El que no es delega mai

Ni la concessió ni el contracte de serveis poden incloure funcions que impliquin exercici d'autoritat (Llei 9/2017, arts. 17 i 284.1), que corresponen exclusivament a funcionaris públics (Estatut bàsic de l'empleat públic, art. 9.2). A la pràctica, l'ajuntament conserva:

• l'atorgament, la pròrroga, la transmissió i la revocació de les autoritzacions;
• la inspecció amb efectes sancionadors i la potestat sancionadora;
• l'aprovació de l'ordenança i de les taxes.

La llei murciana ho diu expressament: el gestor privat d'un mercat en sòl públic es limita a activitats materials o tècniques, a gestionar el procediment de selecció dels venedors i a cobrar les taxes o tarifes, sempre dins de les directrius municipals (Llei 3/2014, art. 15). És un bon criteri també en altres comunitats.

Durada

La concessió té una durada limitada. Si supera cinc anys, no pot passar del temps raonable perquè el concessionari recuperi la inversió amb un rendiment, i com a màxim 25 anys, pròrrogues incloses, o 40 si inclou executar obres (Llei 9/2017, art. 29.6). No s'ha de confondre amb la durada de les autoritzacions dels marxants, que a Catalunya és de quinze anys com a mínim (Llei 18/2017, art. 15.5).

Taxes i tarifes

• L'ocupació de la via pública amb parades es paga amb una taxa (Llei d'hisendes locals, art. 20.3.n).
• Si el servei de mercats (art. 20.4.u) es presta mitjançant gestió indirecta, el que paguen els marxants per aquest servei és una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari, que també es regula per ordenança (art. 20.6).
• Vegeu la guia de la taxa del mercat.

Abans de decidir

1. Definir què es vol externalitzar: una feina concreta o tota la gestió?
2. Comprovar si el mercat genera prou ingressos perquè algú assumeixi el risc; si no, el que encaixa és un contracte de serveis.
3. Recollir a l'ordenança què fa el gestor i què es reserva l'ajuntament.
4. Preveure com rebrà l'ajuntament la informació del mercat: cens, assistència, incidències. Si el gestor porta el cens, l'ajuntament l'ha de poder consultar sempre.
5. Preveure al plec com es retornen les dades i el cens quan acabi el contracte.