Mercats de brocanters i venda d'objectes usats: quina normativa s'aplica

La pregunta clau: qui ven?

Cal distingir el particular que ven objectes propis que no va comprar per revendre del comerciant que es dedica a la segona mà. El primer pot tenir un règim més senzill; el segon és un venedor no sedentari com qualsevol altre.

A Catalunya

El model d'ordenança de la Diputació de Barcelona tracta el mercat de brocanters com una modalitat més de venda no sedentària, amb el seu propi annex de dates, perímetre, nombre de parades i dimensions (art. 4). Per a les modalitats diferents del mercat de marxants, l'atorgament, la durada i la transmissió es regeixen per la normativa de patrimoni (art. 1.2).

A la Comunitat Valenciana

• L'ajuntament pot autoritzar particulars a vendre en sòl públic articles usats del seu propi aixovar, no comprats per revendre (Decret 65/2012, art. 3.5).
• Han de declarar responsablement, i poder acreditar, que els objectes són seus i no són per revendre (art. 15).
• L'ordenança decideix quins requisits generals no se'ls apliquen (art. 7.2).

Què ha de preveure l'ordenança

• Si el mercat és per a particulars, per a professionals o mixt.
• Com acredita el particular que els objectes són seus (declaració responsable).
• Dates, lloc, nombre de parades i dimensions, com en qualsevol mercat.
• Què no es pot vendre: productes la normativa dels quals ho prohibeixi i aliments.
• Si es demana taxa i quina, distingint particulars i professionals.

Donar-li visibilitat

Els mercats de brocanters atrauen visitants de fora del municipi, que els cerquen a internet. Publicar el dia, l'horari, la ubicació i el tipus d'objectes en una pàgina estable ajuda que hi arribin. Vegeu la guia sobre publicar el mercat a internet.